PER QUÈ INCOMODA TANT LA LEC AL PROFESSORAT?

Tinc curiositat. La lògica em porta a pensar que els eixos de la LEC tenen no només bones intencions sinó que permeten pendre decisions . Si d' alguna cosa ens hem queixat any rera any el professorat i equips directius dels centres ha estat la manca de marge de maniobra del sistema educatiu: instruccions d'inici encorsetades, plantilles amb poca flexibilitat, currículums -tot i que flexibles i oberts- amb molts i molts elements prescriptius, poques possibilitats d'organització i un llarg etcètera...No cal insistir en la realitat sociològica de l'alumnat i la complexitat que suposa l'assoliment de l'èxit educatiu d'un sistema basat en els principis de l'equitat, la inclusió i l'excel·lència.

Bé, sembla que per primer cop a Catalunya podem tenir una Llei d'Educació Catalana pròpia, que possibilita, que promou iniciatives de millora, que permet contextualitzar, organitzar, prioritzar...fer projectes de centre amb autonomia. I vet aquí que, segons els sindicats, el Professorat Català està en contra d'aquesta llei, o si més no al Professorat català l'incomoda la LEC. Tinc curiositat, per què? Suposo que la incomoditat no és prendre decisions, ser creatius, vincular-se amb projectes de centre realistes i coherents amb la finalitat del sistema educatiu, per cert al servei públic de l'Educació de Catalunya. Suposo que , hores d'ara, amb les letanies dels informes PISA, Bofill..., no ens agafarà el vertígen d'haver de pendre decisions responsables per la millora no només dels resultats de l'alumnat català sinó en clau d'èxit educatiu. Però, a més, la LEC també dóna la possibilitat de no fer res. Doncs? Reitero, per què incomoda tant la LEC? Si tot va bé, no cal canviar res. Tants anys lluitant per l'autonomia i per la innovació des dels Moviments de Renovació Pedagògica, escoles d'estiu, els mateixos sindicats amb el discurs progressita i catalanista...i ara, ens fa ´vertígen prendre decisions i ser responsables d'aquestes. Em fa pensar en Peter Pan i el pais de "Nunca Jamás". Quin Cambalache!