Bé, aquests dies han estat buits, forats negres. Llegeixo a Bauman i (in)conscientment em nego a viure la diàspora com un càstig. És genial Bauman, només un incís, Sí, estem en un món de diàspores, però no l'hem de viure com un pecat original, no es tracta de culpa. Demano responsabilitat, la primera, la meva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada