Ferran Sáez Mateu: Liquacions
Fluctuar d’una manera erràtica, aquesta era la Modernitat sòlida. La líquida, en canvi, participa de la vivència d’un món que no s’articula per mitjà de regles segures, sinó que es limita a fluctuar d’una manera erràtica que, per raons òbvies, resulta amenaçadora. Els vells referents, com ara la utopia, han acabat passant pel sedàs implacable de l’escarment històric. “El moviment anomenat progrés –diu Bauman– fou més un esforç per escapar-se d’utopies fracassades que no un esforç per encalçar utopies encara no experimentades”.
El caràcter fragmentari i fluctuant del nostre món també afecta l’educació, que durant la Modernitat sòlida ocupava un lloc esporàdic en la nostra vida (els anomenats anys de formació), mentre que ara és una línia contínua. Per a alguns resulta engrescadora, estimulant, mentre que per a altres és angoixant.
Els dos textos de Zygmunt Bauman, que per la naturalesa del seu tema podrien resultar apocalíptics –o, si més no, depriments– estan plantejats, però, en un to serè, equilibrat i propositiu. Això és tot just el que fa de Bauman alguna cosa més –molt més!– que l’autor d'una metàfora.
Bauman és lectura obligada per qualsevol que es dediqui, treballi, al servei de l'educació. Complexitat i liquidesa. El Francesc -àgil dofí-, ens recordava que els eaperos continuem surfejant, això sí, en un altre context, cercant l'equilibri i no caure definitivament en un catàleg de serveis.
És temps de vacances, llegiu o rellegiu:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada