dimecres, 29 de juliol del 2009

Algunos hombres buenos.

Imatge de la pel·lícula La lengua de las mariposas No et pots estimar si no t'estimen. Els de l'Evangeli, que són llestos es van adonar aviat, crec. El "ama al prójimo como a ti mismo" va substituir-se de manera efectiva per un "amad al prójimo como yo os he amado" (Jesus el nazareno). Fa una quants anys, quan la vida em va copsar amb la segona decepció, algú important en aquell moment, recordo q em va dir tens la sort de tenir l'autoestima alta, te'n sortiràs. Amb unes quantes hores més de vol, vaig burxar en això de l'autoestima i com es construeix, si és q es construeix. I vet aquí, algunos hombres buenos t'impronten, el primer: el meu pare. Escrivint ara mateix elmeupare s'humitegen els ulls (...) nAmor propio,honestedat, voluntat, afecte i desig. És el millor regal que et pot fer la vida. Un belluguí com jo no s'hagués sortit sense aquest home. Tenia tanto que darte, tantas cosas que contarte, tenia tanto amor guardado para mí, com la cançó q ha sonat tant de la Nena. És aquesta la nostàlgia, vaig passar de ser filla a ser mare alhora, però l'amor propi ja hi era. Els fills!, un altre capítol. Uafff! els altres algunoshombresbuenos em recorden a aquest primer hombre bueno, s'emmirallen, s'esmicolen i quan me'ls trobo, no massa sovint, per cert, els miro amb la mateixa mirada. No pots estimar-te si no t'estimen, i no pots estimar si no t'estimes. Si no fos per tu, pare, jo seria una altra. Per això m'agraden només algunos hombres buenos.