La subjectivitat del polític potser afecta.

Si no fos perquè encara hi ha gent, polítics d'aquests que sense intenció explícita viuen, actuen, pensen, treballen, fan política des de la subjectivitat, molts com jo, formaríem part d'aquesta gran colla de desafectats que finalment són els que acaben decidint el nom i cognom de qui governa. Aquests que ens representen en qualsevol àmbit administratiu, per omissió, sabent d'antuvi que la mostra no en no ser representativa de res, acaben gestionant allò que és de tots. La subjectivitat del polític, de la política, afecta o desafecta. Si t'afecta és quan projectes i barreges els teus pigments matisant algunes tonalitats roigenques i catalanistes, sostenibles en el temps i fonamentades en l'equitat. I si no et connectes al facebook. Després la política té noms i cognoms, doncs no és pas objectiva: alcaldes, presidents de consell comarcal, de diputacions, honorables presidents d'institucions tan desitjades com la Generalitat, presidents de l'Estat espanyol, del parlament europeu, del món mundial o president de la Caixa o del Barça.

• Subjectivitat no vol dir nomenar d'ofici. En política no val allò que a l'argot del funcionariat es coneix com nomenament d'ofici, res més lluny de la realitat. Quan parlo de subjectivitat no puc referir-me als partits polítics, seria entrar en l'antonimia d'origen. Els partits objectiven la realitat per allò dels interessos del partit, diuen, guanyar eleccions per poder governar d'una determinada manera. A mi ni em toca, ni vull, ni tinc la pretensió de la recerca rigorosa de partit, més aviat el contrari.
• Simplement des de la subjectivitat d'una ciutadana de a peu, des de l'àmbit més proper fins al món mundial, penso que la política i el seu ritual de cadaquatreanys requereix alguna cosa més que penjar cartells amb cares i posats de bona gent, camisa blava per a ells o blanca per a elles, campanyes i mítings amb el ta ta ta tá de la musiqueta de torn, que també. Al cap i a la fi l'escenificació pot ser tan divertida com algun monòleg del Buenafuente.
• He estat més propera al discurs que sosté que aquesta mena de seducció o eròtica del poder compartit que es produeix en temps electoral no acaba mai sent efectiva si no es posa en marxa l'essència de la seducció. De subjecte a subjecte, distància curta, poca cosmètica i això, sí, una mica d'imaginació.
• La interiorització, la creença, l'actitud, la confiança, l'opció a triar té un previ de consentiment. Con-sentiment. Un sentiment és sempre subjectiu. Aquesta seria l'essència, el requisit, després ha de venir la consistència, la coherència i la creativitat per mantenir la complicitat.
• El ciutadà ha de consentir voler votar, perquè el ciutadà és subjectiu i sap que pot votar, però ha de tenir ganes o donar-li sentit al vot. Ja no dic ha de desitjar votar per no ser excessivament fantàstica. Els temps del desig de democràcia, de llibertat, amnistia i estatut d'autonomia, de participació en les decisions de lo públic sortosament pertanyen a l'adolescència i joventut d'aquesta època que ens toca viure.
• Em costa acceptar el discurs de l'objectivitat. En un moment tan íntim i curt com és l'instant que un ciutadà pensa si votarà i en cas afirmatiu a qui votarà, és el qui el que decideix, i és el qui el que fa que votis o te'n vagis a la platja si fa sol o romanguis a casa en pijama esperant que arribi el dilluns. És la transferència de la subjectivitat la que t'afecta.
• Polítics ho som tots. No vivim en una diàspora blindada ni som éssers mutants. Alguns polítics cobren per l'ofici i d'altres no. Però tots decidim per activa o per passiva els calerons que ens costa el bitllet senzill del bus, o si pactarem un govern més d'esquerres, més nacionalista, més verd, més femení, més lil·la o si ampliem l'escolarització obligatòria fins als divuit anys o si l'AP 7 serà gratuïta perquè no en tenim prou amb el tercer carril.
• Com a ciutadana de la polis que ha aprés a viure en democràcia, que paga impostos directes i indirectes, que és política encara que sense cobrar per l'ofici, que encara vol decidir que ciutat, que país, que món mundial vol i perquè encara no ha traspassat la fina línia dels desafectats, vull que els polítics que cobren recuperin el discurs de la subjectivitat i que com encantadors de serps sàpiguen vendre fum i ens facin sentir que som també polítics. Després ja governaran des de l'eficàcia, l'eficiència, des del rigor, des de la sostenibilitat... subratllant els pigments dels que més hem consentit el seu discurs, el de les minories generoses, les paraules i dels fets.
• La subjectivitat t'afecta i pot entusiasmar-te o ta ta ta tá... quin avorriment! Em connecto al facebook.