Maragall, on ets?

No sé ben bé qui va dir que les pèrdues són irreemplaçables, de tant en tant provoquen episodis de nostàlgia...

És només per això que avui vull recrear-me en el Maragall que vaig tenir el privilegi de conèixer quan ja no era l'alcalde i encara no era el President i amb tots els meus respectes i tota la meva admiració li dedico la mirada d'avui i un retall d'un poema de Mario Benedetti. Va per tu, Pasqual! (agost,2007)

Chau número tres (Mario Benedetti)

Te dejo con tu vida, tu trabajo, tu gente, con tus puestas de sol y tus amaneceres. Sembrando tu confianza, te dejo junto al mundo, derrotando imposibles, segura(o) sin seguro.

Te dejo frente al mar, descifrándote sola(o),
sin mi pregunta a ciegas,sin mi respuesta rota.
Te dejo sin mis dudas, pobres y malheridas,
sin mis inmadureces, sin mi veteranía.