"Ara, qualsevol profunditat té una aparença traïdora" (La societat sitiada, Z. Bauman).
Surfear o morir. Reiteratiu el Bauman, però va amb aquesta rabiosa instantanietat vestida de llumetes de colors, de bosses plenes de regals i de cues insuportables per accedir al parquing del Parc Central o al Pladevall de la plaça de la Font. El temps de les cues a les botigues de joguines ja se m'ha passat (?).
- Felicitat! L'experiència de la felicitat és com l'experiència d'un color. Sabem com utilitzar la paraula vermell, però no sabem com descriure l'experiència del "vermell".
- Quina seria la descripció de l'experiència de ser feliç o infeliç?
- Un dret fonamental o un episodi a curt termini? Aquest estat de felicitat que algú encara pensa poder descriure és lamentablement objecte de molta in-felicitat i de cada cop més consumisme, per allò de satisfer les necessitats.
- Necessitats de què? Necessitat de digestió ràpida i poca broma.
- La perspectiva d'una successió cada cop més ràpida de plaers -el truco, atraparlos al vuelo y consuirlos en el momento- és, literalment, embogidora. Ens serveix per treure'ns del cap la preocupació per la felicitat i així se'ns oblida que aquesta preocupació ha estat alguna vegada.
- Com diu el Bauman, en la lengua vernácula del mundo líquido-moderno, esta amnesia es el significado de la felicidad.
- Consumeixo, doncs, existeixo. Res per a tota la vida, con l'última moda japonesa dels joves: descartar qualsevol treball estable o com el domini d'algun dels grans adolescents messengers sisócimprescindiblenoemtruquis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada