Clota, el Bola i la màgia dels sentits

Joaquín Sorolla (Desnudo de Clotilde -Clota-, la mujer de Sorolla) Estic rebentada! i què? La Clota, una dona prima, menuda, petita..., de negre, de vermell, de blanc, quina bellesa. Avui he desitjat ser la Clota. La Clota de la pamela, la Clota de blanc , la Clota nua sobre el llençol de ras, rosa asalmonat amb tres, quatre, cinc... matissos de blanc. La Clota generosa, la Clota mare, la Clota desitjada, la Clota fidel, la Clota coherent, la Clota que es mor per l'home que estima, la Clota del nosequefer i et miro, la Clota passejant per la platja, la Clota amable, la Clota escorzo de l'artista. La Clota del Sorolla que desitja que el talent es confongui amb l'observació, la composició, la llum i l'ombra, el costumbrisme, la rebeldia, l'aigua, el mar, el moviment. La Clota que contemporanitza l'art i l'amor per la vida instaurant-se en l'altre. (...) A la nit el flamenc i el jazz es confonien. Aquesta comunió ha estat com la Clota, la màgia dels sentits. Agustín Carbonell, el Bola, guitarra, Javier Colina contrabaix, Sergio Martínez percussió, a ls Sala Clamores: Jazz en viu.