La importància de les petites coses

És quan gaudeixes simplement de llegir tres hores seguides, sense interrupcions, sentint amb els auriculars al Rod Steward, algun que altre rèquiem -no sé si era de Bach-, Madame Buterflay de Puccini i alguna balada perduda de peli que has vist i et rememora en petits pedaços..., mira per on, l'AVE. Cada cop m'agrada més. Vinc sovint a Madrid, normalment per feina. El prendre consciència de fer el que vols amb una cosa tan simple i senzilla, que et porten, és allò de de vez en cuando la vida toma contigo cafè y está tan bonita que da gusto verla. És quan mirant per la finestra veus els jardins del Retiro, a les fosques, com ara i des d'aquest ampli i antic pis de Menéndez Pelayo, de sostres alts i terra de fusta fosca, amb aquestes lamparetes de llàgrimes de vidre. És quan tornes i retornes al Prado, un altre cop i et retrobes amb el Sorolla que ja vas veure al Caixafòrum de Barcelona, però el veus amb la mirada compartida de la meva amiga i l'arquitecte. És quan aprens de manera espontània a fotografiar la lluna. És quan et llepes els dits menjant una ensaimada farcida de nata de la de debó, i te n'oblides dels quatre quilos de més. M'enganxa la vida així, esmicolada.