Temps era temps...un pregoner que escrivia, narrava, contava -m'agrada més- esmicolant d'aquí i d'allà, de tu, d'aquell q arriba, del que ja hi era, dels grans i dels petits... amb el filtre de la riquesa de l'experiència vital, de la seva i la dels altres. Un pregoner q elabora el pregó destil·lant ginesta i romaní , defensant l'alegria de la mateixa alegria de Sant Pere, que condensa la festa convidant a viure Carpe diem, és com si destil·lés la història de la gent per un alambique de l'experiència subjectiva, d'un estat d'ànim de (de)construcció, i el resultat és com un conte que t'agrada que te l'expliquin una i dues i tres i totes les nits abans d'anar a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada