Un gps, please!

El curs passat a un dels instituts de Cambrils d'intervenció setmanal, un alumne, despistat i mogut, d'inici d'ESO, d'aquells que el primer trimestre ho suspenen (?) tot i ningú s'immuta, ni ell, va acabar derivat, a mig camí de aladeriva, a l'EAP o sigui amb mi. Això sí, segons ell es perdia la classe de Català i cada dimecres el tenia al despatx de 9.30 a 10.30. Ara no parlaré de les bondats d'escoltar l'alumne, del re-coneixement del noi com a requisit necessari, alhora que insuficient, per tal que esdevingui la seva condició d'alumne, el seu rol, membre integrant d'un grup, d'una classe, d'un institut. Ni de que aquesta gairebé hora setmanal, el més important per a mi era ell, i ell ho sabia -un noi més intel·ligent que la mitjana estandar- i el més important per ell era sentir-se important, encara que fos una hora setmanal. Tampoc parlaré del cas, per la responsabilitat i el deure deontològic de la confidencialitat, un cas complex quant les relacions pare/mare/fill i la posició fill/germà gran. I un fons de patiment excessiu, un malestar intorerable expressat en allò que en diuen Trastorn de la conducta, o sigui alumne que molesta. Sigui com sigui, aquest diem-li convidat i jo vam establir un vincle en un moment crucial a la seva vida. Un moment on sense acabar d'interioritzar conscientment, ell, el meu convidat, estava prenent una de les decisions més significatives de la seva vida, de la seva condició d'alumne, de la seva filiació a la Institució educativa i de la seva filiació a la vida. Vam celebrar els seus 13 anys i dimecres sí, dimecres també el convidat va anant construint la seva pròpia condició d'alumne per tal de no restar exclòs detot. Aquest és l'èxit educatiu, una sortida, una porta sempre mig oberta. Aquest és un dels grans moments on l'escola esdevé factor de protecció per aquesta gran minoria de desorientats. Estem parlant de menors, vulnerables i desprotegits. Només li van quedar tres i no ha repetit primer. L'observava al pati, content. No ha tirat la tovallola ni jo tampoc. Ja és un alumne de l'institut. A mí em deia el gps. Cada dimecres cercava el gps de 9.30 a 10.30. Gràcies, el reconeixement és recíproc!