M'agrada cada cop més la rialla que m'acompanya contínuament, quan hi penso, encara més.
La distracció avui, crec, que passarà factura, s'ha encés el flash del radar a la sortida de Barcelona, era jo, sí, pffff! I jo amb la rialla. No sé, sense punts, mira, però sense carnet...Qué hago? No puc utilitzar el transport públic per anar a treballar amb les tasques que se'n deriven de la feina.
Però, mmmmm! m'agrada cada cop més. Curiós, accentuar-lo acaba fent que perdi l'interés per altres coses, semblants? No, no, no es lo mismo. Ara dubto dela frase de la Hypàtia: "si dos son iguales a un tercero, los tres son iguales", no, no siempre.
M'agrada descobrir la diferència, només´té a veure amb mi. Sóc jo qui diferencia. M'agrada que em passi. Que egoísta soc.
Por si acaso no te mueras no vaya a ser que te pille desprevenido, sin una muda, sin cepillo de dientes. Por si acaso no te mueras!
No escribas los versos más tristes esta noche, aunque puedas, no quieras escribir los versos más tristes esta noche. Va bien.
Hi ha gent que moolesta, la veus i ...ja, un fhash com el del radar. Au va! a otra cosa mariposa. No t'enganxis en coses que no t'agraden i a més no t'importen, docns, si t'enganxes, burxa, burxa i finalment veuràs com la rialla s'escampa i ja ni tan sols pots escriure els versos més tristos, ni pots, ni vols, ni els escrius.
Recordatori: davant el dubte...viu.
Nascuda i viscuda.
Que la vida és esto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada