Maragall, on ets?
No sé ben bé qui va dir que les pèrdues són irreemplaçables, de tant en tant provoquen episodis de nostàlgia. D'una profunda i íntima nostàlgia.
És només per això que avui vull recrear-me en el Maragall que vaig tenir el privilegi de conéixer quan ja no era l'alcalde i encara no era el President i amb tots els meus respectes i tota la meva admiració li dedico la mirada d'avui i un retall d'un poema de Mario Benedetti.
Va per tu, Pasqual! (agost,2007)
Chau número tres (Mario Benedetti):
Te dejo con tu vida, tu trabajo, tu gente, con tus puestas de sol y tus amaneceres.
Sembrando tu confianza, te dejo junto al mundo, derrotando imposibles, seguro sin seguro.
Te dejo frente al mar, descifrándote solo
sin mi pregunta a ciegas, sin mi respuesta rota.
Te dejo sin mis dudas, pobres y malheridas,
sin mis inmadureces, sin mi veteranía.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada