Foto de Juliette Binoche, una de les meves actrius favorites, m'agrada el gest, el blanc i negre i la Gàlia
(Verbalitzar sense censura és innocu. Alguns s'estimen més anar a les manifestacions contra l'avortament, i criden criden massa)
em>Avui el dia és simplement perfecte.
El cel obvi, la temperatura al dente. He descansat prou.
Des que fa un parell d'anys he deixat de contribuir a la causa del no patiment intern, escriure aquí em reconforta. Esmicolar pedaços m'agrada. Verbalitzar desordenadament no només és innocu, sinó que, fins i tot, acaba sent terapèutic.
- Un diu: vas a la teva bola, ets una egoista de merda, una prepotent -això ho va dir un tonto, tonto, sense cap tipus de dignitat personal-.
- Una diu: ets una impulsiva, no penses , parles massa i no et convé.
- Un altre diu: ets freda i calculadora, ets una narcisista.
- Però, a qui li dius tot això? Gent, personatges avorrits de la seva pròpia vida -lechuguinos/es- . Alguns i algunes individus/dues es dediquen a projectar les seves misèries i torpement, vull pensar, endeguen rumorologies, culebrons de mitja tarde, que acaben en els mateixos, tot i que amb algun rebot que encara has d'aturar. Altres es dediquen a l'egocentrisme sociològic, pensant que tot gira al voltant del seu hàbitat particular.
- I? Egoista?, sí, egoista. Narcisista, doncs sí. A la meva bola, sí, intent de dissenyar un full de ruta propi. Prepotent?, docns..., no, paranada,. Amago d'omnipotència infantil?, sí, de tant en tant, en memòria de l'etapa infantil que conviu, perquè la soledat et fa reciclar qualsevol instant, qualsevol olor, qualsevol jo puc... Caldrà demanar disculpes per viure? Vinga va! Aquest estiu d'una manera màgica apareix el vell Panoramix, ei! on eres?, i oidà! la pózima màgica. És més saludable que molts 0.5 grams de Lexatin tres cops al dia. Això sí ben medicalitzat, protocolitzat, farmacologitzat.... Au va! Una mica d'intimitat. La pózima del Panoramix, Buaffff!!!! i a xalar.
Podríem fer-li una rotonda commemorativa i jo li portaria flors blanques tots els dissabtes al Panoramix. Tots els dissabtes.
- Ordenant carpetes/Els meus documents:
- Carpeta 1: Responsabilitat, reptes professionals, creences fermes, la URV, la feina..., suposa un 60% de la vida. Autocontrol.
- Carpeta 2: Eixos transversals, la generositat de l'amor, els fills (el més important), la família, els amics -pocs-. No és mesurable.
- Carpeta 3: La logística de la carpeta 1 i 2. (un 20% d'efectivat) Ufff!!
- Carpeta 4: Egoisme , el marge de maniobra que et permet la resta de carpetes. Causes absolutament fruit del desig, no fer res o fer-ho tot, perdre el temps o guanyar-li temps al temps. Hora de pati. Jugar. Donant fe que sóc de ciències, el percentatge aquí és d'un 20 %, però últimament s'ha escurçat, i no, no ho puc permetre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada