La nena que saludava les garrofes.

Una nena petita de les que pensen encara que la gent són faldilles i pantalons, de les que veuen les sabates com peus de gegant que maten formigues, una nena desdentada, de les que quan pugen als arbres de tronc tort i foradat, s'encanten branca a branca i saluden rialleres a tots els veïns: els cucs de bola, la sargantana bellugadissa, a cada una de les garrofes... Temps era temps una nena petita que sap que el pare l'esperarà, esperarà que es faci gran per acompanyar-lo les tardes de diumenge i es posarà aquelles sabates de taló de la mare que tant ha somniat i tant s'ha emprovat... Temps era temps una nena petita de les que juguen a fer veure que..., ha començat a plorar perquè el pare no l'ha esperat i l'arbre ja no hi és, perquè ja no li agraden les sabates de taló. Temps era temps una nena petita de les que no somnien, de les que no saluden a les garrofes, de les que porten ortodòncia, de les que no coneixen a cap formiga , de les que el pare no les espera a que es facin grans i quan arriba el dia de demà, no ploren. Temps era temps una nena petita enamorada de la lluna, de la lluna en un cove. I conte contat...