dilluns, 14 de desembre de 2009

A cada bugada es perd un llençol...

Sí, potser va ser en boca de la Neus el primer cop que sentí aquesta dita. Fa un parell de dies, una companya originària de Bot, va tornar a pronunciar-la. Ei! ets llest, agut, diria..., i dinant fa un parell de diumenges vas agafar-la al vol, segurament amb l'avantatge d'entrada de la que ets dipositari. Tot i així, aquesta curiositat teva i meva ens fa coincidir sovint en les sobretaules familiars, a cop de cafè i cava. La cosa no és que vulgui recrear-me en la conversa, però té a veure. D'altre dada interessant vaig descobrir-la, redescobrir-la, dissabte passat a altes hores, després d'aquests sopars de feina que acaben sempre en anar a prendre la última copa en una disco friqui i cutre, no se m'acut subratllar l'adjectiu de més pes. Centrem-nos:
  • un jove col·lega d'uns trentaytantos enganxat ,encara no sé la raó, en donar-me conversa va acabar fent-me veure una de les obvietats, d'aquestes que cal significar de tant en tant, per tal de no relliscar i menystenir-la.
  • definitivament havia optat per ballar, m'encanta, però entre ball i ball, coca-cola ligth i algun cubata, vam acabar amb una conversa d'aquestes de classe de filosofia de l'antic tercer de BUP.
  • Un altre bla, bla, bla de la insistència de la importància de viure el moment..., bla, bla,bla i, i aquí ve l'interessant, el constatar que prioritzar no significa no tenir en compte la resta. Simple, no? Doncs, sí, mira, és cert, no hem d'excloure cap opció, encara que no sigui la prioritària.
  • Hi han tantes opcions si per moments descartes la primera i principal que, fins i tot i amb la certesa de que a cada bugada es perd un llençol, aquell dissabte va resultar una opció molt més interessant que enganxar-se a l'opció, en principi, prioritària, anar-se'n a dormir d'hora, o com diu el Sabina levantarle la falda a la luna.
  • l'evidència de perdre un llençol és la millor experiència, perquè has de fer bugada, i no una ni dues.
  • I, per finalitzar, una altra reflexió d'aquestes de tercera o quarta opció, és sorprenent com s'encomana aquesta liquidesa que tenen els adolescents. Un utilitza el pseudònim de si sóc imprescindiblenoemtruquis, gran veritat Baumaniana.
  • Es tracta precisament d'obviar l'opció prioritària. Es tracta d'anar fent bugades i perdre un, dos, tres... llençols. Al cap i a la fi quan s'acabin en comprem més.
No deixa de ser filo de tercer de l'antic BUP.

Cap comentari: