divendres, 25 de desembre de 2009

Polítiques de vida, ara un 30% de descompte de felicitat.

"Ara, qualsevol profunditat té una aparença traïdora" (La societat sitiada, Z. Bauman). Surfear o morir. Reiteratiu el Bauman, però va amb aquesta rabiosa instantanietat vestida de llumetes de colors, de bosses plenes de regals i de cues insuportables per accedir al parquing del Parc Central o al Pladevall de la plaça de la Font. El temps de les cues a les botigues de joguines ja se m'ha passat (?).
  • Felicitat! L'experiència de la felicitat és com l'experiència d'un color. Sabem com utilitzar la paraula vermell, però no sabem com descriure l'experiència del "vermell".
  • Quina seria la descripció de l'experiència de ser feliç o infeliç?
  • Un dret fonamental o un episodi a curt termini? Aquest estat de felicitat que algú encara pensa poder descriure és lamentablement objecte de molta in-felicitat i de cada cop més consumisme, per allò de satisfer les necessitats.
  • Necessitats de què? Necessitat de digestió ràpida i poca broma.
  • La perspectiva d'una successió cada cop més ràpida de plaers -el truco, atraparlos al vuelo y consuirlos en el momento- és, literalment, embogidora. Ens serveix per treure'ns del cap la preocupació per la felicitat i així se'ns oblida que aquesta preocupació ha estat alguna vegada.
  • Com diu el Bauman, en la lengua vernácula del mundo líquido-moderno, esta amnesia es el significado de la felicidad.
  • Consumeixo, doncs, existeixo. Res per a tota la vida, con l'última moda japonesa dels joves: descartar qualsevol treball estable o com el domini d'algun dels grans adolescents messengers sisócimprescindiblenoemtruquis.
L'experiència dels ocres i marrons tampoc pot definir-se, però les meves plantes estan així, marrons-ocres.

Cap comentari: