dimarts, 29 de desembre de 2009

Firenze i la Piazza del Limbo

Des d'un locutori i des d'un dimarts de final de desembre i final d'any..., he de decidir, el vueling és el que mana, on paso el cap d'any.
Mira per on, ahir entre la conversa telefònica amb l'antiga companya de feina i profe d'un institut de Tarragona i la de la tarde, presencial, amb aquell Xabier (amb b, en eusquera) que ja feia temps que no veia..., dic, aquestes converses em van fer rememorar Florència, Firenze, el on el cor et porti, les petites misèries de l'enveja, el Limb, les places, la Toscana, Dante, els ocres i totes aquelles coses que fan que siguem qui som i no un altre.
Quan no tingui res més a fer, tornaré a Florència, vull acabar vivint en una de les places d'aquest decorat que significa aquest tros de Toscana.
Recordo el primer cop que vaig veure el ponte vechio, entre els colors de l'enamorament, les piazza del Duomo o la Signoria...
Mig patrimoni per ser-hi ara, les passeggiates, i aquest cor del Quattrocento, on les places allitaven, alliten la vida, l'intercanvi.
Aquesta part meva tan toscanera, en fi no sé encara si algun besavi era italià, segurament.
Incerteses i Limbo.
La piazza del Limbo és avui on voldria passar el cap d'any o la resta de la meva vida terrenal. http://it.wikipedia.org/wiki/Piazza_del_Limbo