Cada dia aprenc dels meus fills

La Toscana (Italia)

UNA... Boca de lluna plena He sopat amb l'Elsa, la boca de lluna plena, la que deia que li agradava la llet marró, de petita. L'Elsa de la Toscana italiana, entre Luca i Firenze. Ha estat un sopar face to face. Sí, avui ha sortit la part més italiana d'ella i meva. Sembla que no sigui filla meva, em sorprèn, té el cap molt ben moblat i sap escoltar. Avui m'ha recordat el que jo sempre l'he dit: sobretot no et penedeixis del que no has fet, fes-ho!. Alea jacta es! És curiós la conec com si l'hagués parit, i ella a mi també. Gràcies Elsa, guapa. Morena i medusa (fotos fetes pel Xavi, el meu fill, a la reserva marina de Cabo Tiñoso (Múrcia), agost de 2009.

L'ALTRE... Como agua para chocolate

L'aigua del Mediterrani, sobretot, i el meu fill són una mateixa cosa. Recordo, de ben petit, ja deia que on millor es sentia era dins l'aigua. Va començar a fer immersions amb onze anys. Mai he vist ningú matenir la flotabilitat com ell. L'apassiona el mar. Fa cinc o sis anys va començar a interessar-se per la fotografia submarina. Arran d'això ha aprés tot i més sobre la fauna marina. És un enamorat de les morenes i els congris, i li encanten els taurons, segons ell, no fan res, és més perillosa la morena, diu.

Les morenes sempre han estat perilloses, ja, ja, ja Gràcies Xavi per encomanar-me i compartir amb mi la teva passió pel mar.