I MAGÍ NAT, Imagina't, Sant Magí, una festa major, petita

• ( Sant Magí 2009, font Sant Magí gloriós, facebook Xavier Sabaté Ibarz ) Felicitats a les colles castelleres de Tarragona, i als de les ratlletes més, enhorabona per l'èxit de la diada del nostre Magí.

  A sant Magí s'hi va de fadrí, a Montserrat, de casat, diu el refrany. Tot i així els tarragonins i tarragonines que no som ni fadrins, ni casats, demanem protecció al patró, petit.

  Tot s'ha de dir, les festes majors, en principi, no les acabo d'entendre, és per això que m'atrauen. Tot i així, la festa major petita de Tarragona, la meva ciutat, la diada de Sant Magí m'agrada. Sobretot pel fet d'ésser petita. Una festa Major i petita alhora té més encant del que sembla i el patró, Sant Magí, també. Jo sempre l'he dit Maginet, significant absolutament vinculat a la meva infantesa. Al meu imaginari, Sant Magí sempre ha estat petit, criatura.
  La iconografia de Sant Magí és més discreta que la Tecla, potser també, la Tecla m'agafa al setembre i ja fa més de vint-i-cinc anys que treballo aquest dia, tot això fa que passi més absolutament desapercebuda Santa Tecla, afegint, d'altra banda, que posats a triar, i a Tarragona ho podem fer, som així, el meu favorit és el Magí, el meu Maginet, imagina't, i Magí nat, Magí petit.
  La discreció de la festa major petita, passa irremediablement pel fet casteller, o sinó què? Passa també per l'aigua i per la curta vida d'un Magí anacoreta.
  El 19 d'agost, és un dia tonto, però Sant Magí li dona rellevància. A mi personalment la llegenda cristiana em sembla un tipus de literatura interessant, independentment de la meva condició profundament agnòstica, escèptica i atea -gràcies als déus-. El relacionar el patró, el petit, amb el naixement del riu Gaià , per tant amb l'aigua, element de vida, ja és prou, però que el seu full de ruta fos un àngel que li retorna la llibertat i a partir d'aquí es retira a la Conca de Barberà a fer vida eremita, doncs que voleu que us digui, mepone, com diuen ara. Tot i que una altra llegenda afirma que Sant Magí va fer brollar les fonts quan van arribar a prendre'l els romans.
  Sigui com sigui, aquesta vida del Magí, situant-la a l'època, ja m'agrada. Fer d'eremita, responsailitat zero i single total i a la Conca... una bona tria.
  • Però qui va ser Magí? Pel que sembla va ser membre de la casa reial borgonyona i va elegir aquesta zona de Tarragona per viure, després d'haver recorregut molt de món. Després de mort fins i tot se li han atribuït altres miracles al sant borgonyó, entre ells el que es troba recollit en la llegenda "La metxa de la guerra del francès". Quan la retirada napoleònica el 1813 va ser destruïda Tarragona, com tants altres ciutats, viles i llogarrets de la península, va quedar dempeus el sector oriental de la part alta de la ciutat, sent creença que per haver-se apagat la metxa del fort de Sant Magí, encesa pels enemics per tres vegades consecutives, tantes com el sant, amb un càntir va apagar la metxa des del cel. (Aquesta escena pot veure's en una pintura sobre la paret dreta de l'entrada de l'església de Sant Magí, al carrer Portal del Carro, de Tarragona).
  En fi, el Sant Magí del 2009 ve marcat per l'èxit de les colles castelleres, sobretot els matalassers. Tampoc entenc de la dificultat del 3 de 9 amb folre, segurament per això m'atrau tant que una colla de gent, homes i dones, grans i petits, s'enlairin fent aquests castells humans, aquesta arquitectura tan efímera i tan bella que respon a una altra iconografia tarragonina, la perseverància, l'esforç i la passió per allò que estimem perquè és nostre i ens reconeixem.
  Un sant Magí gloriós, com diu un dels matalassers.