dilluns, 17 d’agost del 2009
Transparències.
La sal i el fons daurat enxarxat com axons que escampen la llum.
És el color del Mediterrani al migdia quan t'endinses i l'aigua t'arriba als genolls.
Alguna llisa -a ses illes- es confon amb la sorra, augmentada.
Atura't, gira el cap i l'impacte de l'aigua amb els troncs dels pins mediterranis torçats pel vent i el temps.
I darrera de les llises entens l'obliqüitat lleugera del moviment, el tempo de l'aigua i el ritme de les ones. Ara com l'horitzó, fas el mort i sures i et confons.
L'home gran de somriure ample vigila la pamela, les ulleres i les claus.
Fins demà!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada