dilluns, 17 d’agost del 2009

Transparències.

La sal i el fons daurat enxarxat com axons que escampen la llum. És el color del Mediterrani al migdia quan t'endinses i l'aigua t'arriba als genolls. Alguna llisa -a ses illes- es confon amb la sorra, augmentada. Atura't, gira el cap i l'impacte de l'aigua amb els troncs dels pins mediterranis torçats pel vent i el temps. I darrera de les llises entens l'obliqüitat lleugera del moviment, el tempo de l'aigua i el ritme de les ones. Ara com l'horitzó, fas el mort i sures i et confons. L'home gran de somriure ample vigila la pamela, les ulleres i les claus. Fins demà!