i suma i segueix, víctima de la violència de gènere

Potser no hem arribat encara al límit de la tolerància a la violència, a l'ampli ventall de categoria en la que s'ha instaurat. Avui a Vila-seca, aquí al costat. Una dona morta. Una altra dona morta. No toca ara, segurament és sociològicament incorrecte, però caldria cercar una profunda anàlisi del context d'època, del discurs d'època, dels agents que fins i tot la arriben a fomentar i els subjectes, sobretot, els subjectes a la qual va dirigida. Cal analitzar el marc de referència sociohistòric en el que es produeix, perquè es produeix sovint, es qüestió de simple observació. Dit d'una altra manera, hi ha violències que tolerem i d'altres -com la d'avui- que ens produeix un explícit rebuig de civilització i cultura, però, alhora, ens instal·la en una absència de poder evitar-la. És aquesta fina línia que separa la tolerància/intolerància a la violènciael que hauria de focalitzar el discurs. Com sempre, la fina línia no estableix clarament el límit, tot el contrari, es confon com a expressió normalitzada, una mena de protocol políticament correcte, pancartes, manifestacions, minuts de silenci... Demà o diumenge (in) tolerarem una altra categoria de violència, d'aquests d'alliberament col·lectiu: Fill de puta! Nenaza!...no tinc ganes d'escriure més. (?) to be continued.